EL MEU P.L.E...

Bon dia a tothom!

Avui en aquesta entrada parlaré del PLE, però abans m’agradaria recordar què és. Ho podria definir, com el conjunt d’eines que utilitzem per a comunicar-nos, expressar-nos, per cercar informació en la xarxa o com a resposta a aquesta generació, és a dir, com diu en Castañeda, L. y Adell, J. (2013) “El interés del PLE no reside tanto en su novedad conceptual o tecnológica, como en la asunción de una perspectiva sobre la educación que intenta responder al gigantesco cambio tecnológico y cultural que ha tenido lugar en las últimas dos décadas en nuestra sociedad”.

 

Per això, en primer lloc m’agradaria donar una ullada al passat, establint comparacions respecte al principi del meu camí universitari. El primer any,  vàrem fer un PLE en conjunt en l’assignatura de Didàctica. Aquest és:

He de dir que quan ho vàrem fer hi havia moltes eines que no utilitzava, però, ara gràcies a la motivació per aprendre a aprendre, he pogut investigar molt en la xarxa i ara el meu món virtual d’eines és així.

 

 

Com es pot veure a la imatge per n’Adell i Castañeda el PLE és un concepte i una manera d’utilitzar la xarxa per aprendre, que té tres característiques bàsiques relacionades amb els processos cognitius: llegir (cercar informació), escriure (reflexionar) i compartir (per a relacionar-se).

Al finalitzar aquest mapa, estava tota emocionada donat que mai havia utilitzat aquesta eina i li he dit a la meva filla Joele que podia donar una ullada al cmapstools perquè era molt interessant por fer esquemes. Però la seva resposta m’ha deixat morta, ella ja fa servir aquesta eina a l’escola. Ara m’adono, que els nens amb 10 anys coneixen moltes més eines que nosaltres. I be, per una part es normal, donat que ells han nascut amb les TICS.

 

A més a més, aquest fet dona més importància al fet de conèixer i saber utilitzar les donat que podríem dir, que els mestres d’educació infantil són el primer pont que faran arribar als nens al seu propi PLE. També, crec que és molt important que estigui reciclant-me amb les TICS per a sempre, o dit d’altra forma desenvolupar una formació continuada, aquest és un dels compromisos que com a futura docent vull aconseguir.

 

En You Tube, he trobat un vídeo molt interessant d’una entrevista a Jordi Adell i Linda Castañeda sobre el PLE.

Després d’escoltar en Jordi i na Linda, m’ha vingut al cap la teoria ecològica de Brofenbrenner, ell entén la influència que tenen els ambients en el desenvolupament de les persones, per això, proposa una perspectiva ecològica del desenvolupament de la conducta humana. Aquesta perspectiva,  concep l'ambient ecològic com un conjunt d'estructures interrelacionades.

 

Fins i tot els nivells són pareguts al que formem en el PLE, donat que comprèn les interrelacions que els uneix com passa amb les eines, a més a més, en el transcurs de la vida, el desenvolupament d’aprenentatge autònom pren lloc a través de processos cada vegada més complexos per necessitats o problemes que ens planteja la vida.

 

Per concloure amb aquesta entrada, he de dir que el blog a una set una ferramenta que m’ha deixat amb la boca oberta, mai havia pensat que pogués utilitzar tantes ferramentes amb el bloc i al mateix temps també serveix per a reflectir els meus sentiments, reflexionar, relacionar-me i fins i tot com a font d’informació.

 

Fins a la pròxima setmana.

 

QUINES SÓN LES CAPACITATS DE LA WEB 2.0 PER A LA TRANSFORMACIÓ DEL ROL DOCENT?

Avui us parlaré dels canvis que han provocat la web 2.0  en tot el sistema educatiu i també, el paper que desenvolupen els mestres en aquesta evolució.

En primer lloc, m’agradaria definir què és la web 1.0, és com si en infantil no utilitzarem llibres de text per llegir però, poséssim uns llibres digitals a on els nens haurien de fer el mateix treball. Per això, en Castaño (2008) p.22 diu “és una qüestió d’actitud”, és a dir, la web 2.0 desenvolupa una intel·ligència per a tots amb una infinitat d’eines.

 

Algunes de les característiques de la web 2.0 és la col·laboració, per exemple, quan fem treballs i no podem quedar totes les companyes de la universitat, ens fiquem al Drive i podem treballar des de diferents punts a l’hora. Dit d’altra forma, podríem dir que la plataforma és la Web i ja no fa falta treballar des d’un punt determinat, ara ens permeten obrir les portes i flexibilitzar els horaris.

 

A més a més, ara que utilitzo diferents ferramentes, he pogut observar i aprendre que totes s’utilitzen igual, en un primer pas ens hem d’inscriure’ns, hem de crear, desar i per últim, publicar.

 

Amb l’objectiu d’ampliar el temari, he cercat per la xarxa un vídeo d’Internet que resumeix l’evolució i les diferències entre la Web 1.0 i 2.0.

 

 Ara bé, com serà la Web 3.0 o la 4.0, ja no utilitzarem ordinadors? El nostre ordinador serà el nostre cap? Podrem fer treballs cognitivament i desar-los a un núvol a tots estarem connectats? La veritat és que avui crec que tot això serà possible, donat que la tecnologia avança a ritmes incalculables.     

Però, hem de tenir en compte que l’accés a la informació sigui com sigui, no garanteix el coneixement, avui en dia i sobretot en primària no podem dir que els nens que s’enfilen a la xarxa sense problemes, cercaran la millor informació donat que normalment agafen el primer link que surt al Google. Altra característica que tenim és la del usuari “Prosumer”, en la que creem i consumim a una velocitat increïble.

Aquí teniu el mapa conceptual que hem fet a classe amb algunes de les característiques abans esmentades:

 

Per altra banda, tenim la transformació que ha produït la Web 2.0 en l’educació. Aquesta eina ha canviat la meva perspectiva, hem passat de la simplicitat a la complexitat i de la transmissió a la construcció. Tota la informació està distribuïda, ja que no tenim un llibre de text a on el que és suposa que és important sol estar remarcat en negreta.

A més a més, en el meu propi procés d’aprenentatge i en les primeres entrades que vaig fer a la universitat explicava com amb les TIC, podia compartir els meus treballs, vídeos, sentiments, pensaments i emocions. En aquell moment era un món molt desconegut per a mi i ara ja puc dir que conec moltes eines, però és clar, en aquest aspecte he de fer un aprenentatge continuat per a tota la vida.

També, aprenem en qualsevol banda, tots els moments són educatius i els rols dels mestres i dels alumnes han canviat. En Vigotsky,  ja parlava de la zona de desenvolupament proper (Z.D.P) i és increïble com ara en la web 2.0, aquesta teoria es pot desenvolupar amb una de les seves característiques, que és l’aprenentatge col·laboratiu amb diferents eines.

Per a mi l’educació infantil ha de ser manipulativa però, no ens hem d’oblidar de les eines que ens aporta la web 2.0 i que si les tenim, poden reduir el temps de feina i les despeses  de tintes, que per cert són molt cares. Aquí deix el segon esquema, que hem fet a classe.

 

Per últim, voldria dir que avui conec moltes eines que em fan que pugui treballar més ràpid i en qualsevol banda.

                      (La meva filla Joele i jo fent feina a la piscina de Raspalla)

COM HA DE SER L'ALFABETITZACIÓ DEL CIUTADÀ DEL SEGLE XXI?

“Así pues cualquier proyecto que implique utilización de las TIC, cambios metodológicos, formación de los profesores universitarios, etc. constituye una innovación. En este sentido, creemos que aquellas universidades que no contemplen cambios radicales en relación a los medios didácticos y a los sistemas de distribución de la enseñanza pueden quedar fuera de la corriente innovadora que lleva a las nuevas instituciones universitarias del futuro.” (Salinas1999)

En aquesta entrada m’agradaria donar la benvinguda de l’assignatura “Mitjans i recursos tecnològics en el procés d’ensenyament-aprenentatge”. Crec que l’assignatura, m’aportarà reflexions sobre la importància de les TICS en l’ensenyament i més a més, desenvoluparem les classes amb el Flippet Clasrrom (forma d’ensenyança invertida). La veritat és que al principi estava una mica nerviosa, donat que no entenia molt bé que era això d’invertir la classe, però, crec que és molt més dinàmic. Però, això sí, has d’anar al dia perquè, si no, et perds!   

En la primera lectura d’en Adell, “Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información”, he conclòs que ell destaca els canvis per fases que han provocat les noves tecnologies en la societat d’avui en dia. La primera fase, el llenguatge oral, és des de que l’home va inventar la parla com a instrument, o dit d’altra forma, la parla com a tecnologia.

I després d’aquesta, es desenvolupen altres fases com l’escriptura i la creació de signes gràfics, la impremta i les possibilitats de multiplicar la informació, la telecomunicació i Internet que no surt en la lectura, però, crec que és molt important ficar-la com una de les grans revolucions que més canvis han produït en la societat, es clar, sempre que puguis pagar els instruments necessaris i en aquest aspecte hem de pensar que tothom no té les mateixes possibilitats.

En la segona lectura, de n’Area “Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación”, he pogut ampliar els meus coneixements sobre les característiques, la doble cara de la moneda tecnològica i l’impacte educatiu que aquesta té amb tots el que la tenim a l’abast.

 

Com podeu veure el primer mapa conceptual, trobem la cara amarga amb la bretxa digital que avui en dia es fa present a tot el món. Per la xarxa, he trobat un vídeo d’unes companyes d’Eivissa, que és molt interessant per la meva futura docència.


   

Personalment, crec que la ciutadania s’ha de moure perquè així els de dalt s’adonaran que  Internet hauria de ser gratuït i a l’abast de tothom, com un recurs educatiu de multialfabetització i com a verdadera eina de llibertat d’expressió.

Quan vaig començar a magisteri, no pensava en la importància que tenen les TIC, però, ara em plantejo reptes de futur, a on tots els nens puguin gaudir dels beneficis que ens aporten les noves tecnologies, sense barreres culturals, econòmiques o polítiques.

Però, per pujar aquest graó hauria de contestar a les següents preguntes,  com a futura docent, com puc ajudar? Què faré enfront de les diferències? Quins seran els meus objectius principals?

Així doncs,  sento el compromís moral de donar el meu granet de sorra, però he de ser sincera i també, no estic molt segura d’arribar a temps donat que la tecnologia avança a passos gegantescos i el que avui és una innovació demà ja no serà tan útil.

A més a més, com diu en Javier Soto Nadal “...un proyecto del uso de tecnologías de información en la educación no se logra con poner computadoras en colegios ya que además los profesores deben estar preparados, se tiene que preparar material educativo y deben crearse comunidades virtuales ya que es un aprendizaje integral y holístico”. (Ministro de Educación de Perú).

Per finalitzar, tan sols vull dir que crec que l’essència de les TICS és molt positiva, per exemple, l’altre dia la meva avia em va dir, que volia un marc digital, per poder mirar a tota la família i tots els moments que ha viscut en la seva vida i això em va fer veure la cara bona de les noves tecnologies.

PRESENTACIÓ

Ja he començat quart!!!

En primer lloc, m'agradaria donar la benvinguda a quart amb aquesta entrada, donat que és   la primera vegada que escric en el meu blog en aquest any, efectivament tot el que he aconseguit fins aquí no ha estat fàcil, però com en els anys anteriors estic gratament satisfeta perquè  en aquest recorregut he après molt. És com si estigués pujant una gran muntanya de la qual ja tinc molt camí recorregut.

De petita no tenia clar que volia estudiar, però des que vaig tenir la meva filla l'educació infantil em va començar a fascinar. Quan vaig tenir el temps necessari, em tregui l'accés a majors de 25 anys i vaig tenir la gran sort de poder accedir a l'única plaça que es va reservar per a aquest tipus d'accés a la seu d'Eivissa.

Ara m'adono de tot el que implica l'educació de 0-6 i és molt més complex del que pensava en principi, hem d'observar, saber escoltar i ser les grans guies perquè aquests menuts, així quan siguin grans sabran enfrontar-se a les dificultats i buscar les seves possibles solucions.

Per finalitzar amb aquesta presentació d’aquest any, vull tan sols dir que seguiré cercant la meva línia docent, donat que a la universitat tinc la sensació que totes les assignatures em fan pujar un graó més, les veig com les pizzes d'un gran trencaclosques on cadascuna d'elles tenen el seu espai, és a dir, totes tenen sentit i per donat no em puc oblidar de les TICS en aquest procés donat que sense aquestes eines no podria arribar a tot el món i sense fronteres.