QUINES SÓN LES CAPACITATS DE LA WEB 2.0 PER A LA TRANSFORMACIÓ DEL ROL DOCENT?

Avui us parlaré dels canvis que han provocat la web 2.0  en tot el sistema educatiu i també, el paper que desenvolupen els mestres en aquesta evolució.

En primer lloc, m’agradaria definir què és la web 1.0, és com si en infantil no utilitzarem llibres de text per llegir però, poséssim uns llibres digitals a on els nens haurien de fer el mateix treball. Per això, en Castaño (2008) p.22 diu “és una qüestió d’actitud”, és a dir, la web 2.0 desenvolupa una intel·ligència per a tots amb una infinitat d’eines.

 

Algunes de les característiques de la web 2.0 és la col·laboració, per exemple, quan fem treballs i no podem quedar totes les companyes de la universitat, ens fiquem al Drive i podem treballar des de diferents punts a l’hora. Dit d’altra forma, podríem dir que la plataforma és la Web i ja no fa falta treballar des d’un punt determinat, ara ens permeten obrir les portes i flexibilitzar els horaris.

 

A més a més, ara que utilitzo diferents ferramentes, he pogut observar i aprendre que totes s’utilitzen igual, en un primer pas ens hem d’inscriure’ns, hem de crear, desar i per últim, publicar.

 

Amb l’objectiu d’ampliar el temari, he cercat per la xarxa un vídeo d’Internet que resumeix l’evolució i les diferències entre la Web 1.0 i 2.0.

 

 Ara bé, com serà la Web 3.0 o la 4.0, ja no utilitzarem ordinadors? El nostre ordinador serà el nostre cap? Podrem fer treballs cognitivament i desar-los a un núvol a tots estarem connectats? La veritat és que avui crec que tot això serà possible, donat que la tecnologia avança a ritmes incalculables.     

Però, hem de tenir en compte que l’accés a la informació sigui com sigui, no garanteix el coneixement, avui en dia i sobretot en primària no podem dir que els nens que s’enfilen a la xarxa sense problemes, cercaran la millor informació donat que normalment agafen el primer link que surt al Google. Altra característica que tenim és la del usuari “Prosumer”, en la que creem i consumim a una velocitat increïble.

Aquí teniu el mapa conceptual que hem fet a classe amb algunes de les característiques abans esmentades:

 

Per altra banda, tenim la transformació que ha produït la Web 2.0 en l’educació. Aquesta eina ha canviat la meva perspectiva, hem passat de la simplicitat a la complexitat i de la transmissió a la construcció. Tota la informació està distribuïda, ja que no tenim un llibre de text a on el que és suposa que és important sol estar remarcat en negreta.

A més a més, en el meu propi procés d’aprenentatge i en les primeres entrades que vaig fer a la universitat explicava com amb les TIC, podia compartir els meus treballs, vídeos, sentiments, pensaments i emocions. En aquell moment era un món molt desconegut per a mi i ara ja puc dir que conec moltes eines, però és clar, en aquest aspecte he de fer un aprenentatge continuat per a tota la vida.

També, aprenem en qualsevol banda, tots els moments són educatius i els rols dels mestres i dels alumnes han canviat. En Vigotsky,  ja parlava de la zona de desenvolupament proper (Z.D.P) i és increïble com ara en la web 2.0, aquesta teoria es pot desenvolupar amb una de les seves característiques, que és l’aprenentatge col·laboratiu amb diferents eines.

Per a mi l’educació infantil ha de ser manipulativa però, no ens hem d’oblidar de les eines que ens aporta la web 2.0 i que si les tenim, poden reduir el temps de feina i les despeses  de tintes, que per cert són molt cares. Aquí deix el segon esquema, que hem fet a classe.

 

Per últim, voldria dir que avui conec moltes eines que em fan que pugui treballar més ràpid i en qualsevol banda.

                      (La meva filla Joele i jo fent feina a la piscina de Raspalla)