COM HA DE SER L'ALFABETITZACIÓ DEL CIUTADÀ DEL SEGLE XXI?

“Así pues cualquier proyecto que implique utilización de las TIC, cambios metodológicos, formación de los profesores universitarios, etc. constituye una innovación. En este sentido, creemos que aquellas universidades que no contemplen cambios radicales en relación a los medios didácticos y a los sistemas de distribución de la enseñanza pueden quedar fuera de la corriente innovadora que lleva a las nuevas instituciones universitarias del futuro.” (Salinas1999)

En aquesta entrada m’agradaria donar la benvinguda de l’assignatura “Mitjans i recursos tecnològics en el procés d’ensenyament-aprenentatge”. Crec que l’assignatura, m’aportarà reflexions sobre la importància de les TICS en l’ensenyament i més a més, desenvoluparem les classes amb el Flippet Clasrrom (forma d’ensenyança invertida). La veritat és que al principi estava una mica nerviosa, donat que no entenia molt bé que era això d’invertir la classe, però, crec que és molt més dinàmic. Però, això sí, has d’anar al dia perquè, si no, et perds!   

En la primera lectura d’en Adell, “Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información”, he conclòs que ell destaca els canvis per fases que han provocat les noves tecnologies en la societat d’avui en dia. La primera fase, el llenguatge oral, és des de que l’home va inventar la parla com a instrument, o dit d’altra forma, la parla com a tecnologia.

I després d’aquesta, es desenvolupen altres fases com l’escriptura i la creació de signes gràfics, la impremta i les possibilitats de multiplicar la informació, la telecomunicació i Internet que no surt en la lectura, però, crec que és molt important ficar-la com una de les grans revolucions que més canvis han produït en la societat, es clar, sempre que puguis pagar els instruments necessaris i en aquest aspecte hem de pensar que tothom no té les mateixes possibilitats.

En la segona lectura, de n’Area “Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación”, he pogut ampliar els meus coneixements sobre les característiques, la doble cara de la moneda tecnològica i l’impacte educatiu que aquesta té amb tots el que la tenim a l’abast.

 

Com podeu veure el primer mapa conceptual, trobem la cara amarga amb la bretxa digital que avui en dia es fa present a tot el món. Per la xarxa, he trobat un vídeo d’unes companyes d’Eivissa, que és molt interessant per la meva futura docència.


   

Personalment, crec que la ciutadania s’ha de moure perquè així els de dalt s’adonaran que  Internet hauria de ser gratuït i a l’abast de tothom, com un recurs educatiu de multialfabetització i com a verdadera eina de llibertat d’expressió.

Quan vaig començar a magisteri, no pensava en la importància que tenen les TIC, però, ara em plantejo reptes de futur, a on tots els nens puguin gaudir dels beneficis que ens aporten les noves tecnologies, sense barreres culturals, econòmiques o polítiques.

Però, per pujar aquest graó hauria de contestar a les següents preguntes,  com a futura docent, com puc ajudar? Què faré enfront de les diferències? Quins seran els meus objectius principals?

Així doncs,  sento el compromís moral de donar el meu granet de sorra, però he de ser sincera i també, no estic molt segura d’arribar a temps donat que la tecnologia avança a passos gegantescos i el que avui és una innovació demà ja no serà tan útil.

A més a més, com diu en Javier Soto Nadal “...un proyecto del uso de tecnologías de información en la educación no se logra con poner computadoras en colegios ya que además los profesores deben estar preparados, se tiene que preparar material educativo y deben crearse comunidades virtuales ya que es un aprendizaje integral y holístico”. (Ministro de Educación de Perú).

Per finalitzar, tan sols vull dir que crec que l’essència de les TICS és molt positiva, per exemple, l’altre dia la meva avia em va dir, que volia un marc digital, per poder mirar a tota la família i tots els moments que ha viscut en la seva vida i això em va fer veure la cara bona de les noves tecnologies.