L'EVOLUCIÓ DE LES TICS EN LA LEGISLACIÓ EDUCATIVA

En aquesta entrada, m’agradaria  explicar les diferents transicions que s’han produït en  els programes institucionals a finals del S.XX, en les dècades dels 70/80 es varen fer les primeres formacions, els primers projectes de caràcter  estatal i les primeres gestions administratives. Després, en la dècada del 90, per la crisi el finançament es va estancar aquest desenvolupament i vàrem poder observar un retrocés, a més a més, a dins de la LOGSE no es contemplava la inclusió de les tecnologies . Això, va produir una revolució pedagògica que criticava aquest enfonsament. En aquest esquema podeu veure e retrocés que varen tenir les tecnologies a Espanya:

 

Quan era petita, en el 1992 la meva mare ens va portar en la EXPO’92 de Sevilla i me’n recordo que el més em va agradar varen ser uns  ordinadors  amb els quals podies fer fotografies, les podies modificar i buscar informació sobre les actuacions o els diferents pavellons. Tot aquell món en va deixar perplexa, donat que tenia un ordinador a casa però no em produïa molta motivació, no podia cercar informació tant sols el feia servir per escriure textos.

Però, gràcies a la “tercera revolució” del segle XXI, es varen millorar els sectors empresarials i industrials. Espanya va ser uns dels últims països en aquest procés i és difícil de comprendre, com podem ser el més car de tota Europa en els pagaments mensuals que fan possible connectar-se  a la xarxa. Els partits polítics no s’ha donen que aquesta eina obri les portes? Que amb elles pots crear i construir? No crec que no ho vegin, però segur que no estan disposats a  donar pressupost, ni a reflexionar sobre els models educatius que beneficien al alumnat del present. Al contrari, en aquest esquema realitzat a classe podem veure els impulsos d’Europa, l’ampliació en la formació docent i el E-Learnning.

 Malgrat que en Espanya la situació no era la més adient, en el 2005 es va començar amb un nou projecte que es diu el  Xarxipèlag, a on s’inclou tot un conjunt de propostes i recomanacions sobre el procés d'instal·lació, configuració i administració de les xarxes informàtiques en els centres,  per avançar al Xarxipèlag 2.0, es posa a l’abast  nou equipament provinent del Pla de Modernització Educativa. En la imatge, podeu trobar tot aquest procediment:

 

 

En conseqüència, d’aquestes polítiques d’inclusió i amb la llei de 1x1, a les aules ja podem gaudir de mini ordinadors. Però, com podeu veure en l’esquema,  tota aquesta situació torna a caure i ara no hi ha cap proposta que veli per la inclusió de les tecnologies dins l’aula.

A més a més, dins l’aula ens trobarem amb nens que han nascut amb les tecnologies i per això crec que com a futura docent he de repensar l’educació, donat que la formació docent ja no pot ser solament tecnològica ara també ha de ser metodològica. Com a mare i alumne crec que les notes dels exàmens no reflecteixen quins nens saber fer , si no quins són els que guarden per més temps la informació.

Aquí deix el link d’una entrada meva que parla sobre una situació a l’escola de la meua filla... Ens varen citar a tots el pares per a una reunió, una vegada a l’aula ens varen fer seure a les cadires, dalt de la taula teníem un full amb preguntes i un llapis. El mestre ens va explicar que teníem 20 minuts per emplenar el full i que no es podien fer preguntes...

 

Avui en dia les TICS s’han de desenvolupar com a eina didàctica, és a dir, els nens han de crear i aprendre.  Però, també les podem utilitzar per a desenvolupar la comunicació, per organitzar els centres. En l’esquema podeu veure les parts del pla TIC.

 

Per altra banda dir, que crec que les TICS són molt importants, però, sempre les hem d’utilitzar després de fer reflexions, donat que no podem posar a fer Blogs a nens de 3 anys però podem trobar les eines perquè els nens de 5 anys comencin a fer els seus Blogs.

En conclusió, he aprés que per a treballar amb les TICS, hem de tractar-les com a qualsevol projecte, hem de preguntar-nos què, com, quan, perquè, a on i amb qui ho volen treballar?

Aquí deix un vídeo d’en Jordi Adell en el que diu “El mercado de las TIC en educacion está comenzando a ofrecer productos y servicios, y una manera de entender su integración y uso, acorde con las prácticas de la mayor parte del profesorado. Eso significa que estamos asistiendo a propuestas muy poco innovadoras desde el punto de vista didáctico...”

 

LES POSSIBILITATS I LIMITACIONS DEL SOFTWARE EDUCATIU

            El software  educatiu reuneix els seus esforços  baix la fórmula màgica d’aprendre jugant i experimentant. Però, hem de pensar que hi ha un increment d’usuaris, fins i tot, avui en dia podem trobar alguns programes dirigits a nens de 18 mesos, Això és positiu? Podem treballar amb els nens petis  i amb els software? Personalment, crec que si però amb molta cura.

Per això, crec que és molt important el paper que desenvolupem amb les TIC dins de les aules com diu en Haugland “els efectes dels ordinadors és responsabilitat de les persones adultes”. 

 

       A més a més, segons en Santos Urbira podem tenir presents algunes consideracions a l’hora de fer un software educatiu, o per altra, banda observar si el producte és adequat pels nens, com per exemple; una exposició vistosa, obsequis, diferents nivells, instruccions clares, sons que ajudin a evolucionar i sobretot que disposin d’una guia didàctica a on es puguin reflectir els objectius pedagògics i una breu manual d’utilització. Però, he de dir que en un joc de la pàgina Agrega, els resultats de l’avaluació han demostrat que el joc tenia alguns punts que hauria de millorar, perquè els nens puguin aprofitar-lo al 100%, és a dir, hem de tenir molta cura del que posem a l’abast dels nens donat que en aquest món l’economia està per damunt de l’esperit pedagògic.

En aquest esquema que hem realitzat a classe, podeu veure les característiques més importants dels software per a l’educació infantil:

Així mateix, m’agradaria enfonsar-me més en el món dels software, i per això, crec que la creació del conte que hem de fer i les pràctiques que anem fent  cada dia a classe, em servirà molt per aprendre ferramentes i utilitats totalment desconegudes per a mi.

Tot seguit, us parlaré dels tres tipus de software segons en Valverde. En primer lloc, tenim l’Hipertext que són textos units per links o nexes, després pugem un grau més de dificultat i ens trobem, amb l’hipermèdia que són textos amb imatges o vídeos  i per últim, està el software multimèdia en el qual “es parlen tots els llenguatges”. En aquest aspecte, puc dir que aquest avanç és com qualssevol en la vida, per exemple, quan comences a escriure fas paraules, després pots arribar a escriure frases i fins i tot podràs escriure llibres, amb aquesta reflexió em qüestiono fins a on arribarem amb les tecnologies? Quin tipus de software tindrem en el futur?  

Per aquestes respostes, haurem d’esperar però ara us deixaré un esquema del que tenim avui en dia i així el podrem ampliar amb les novetats del futur.

Si ens posem a observar el software en l’educació, podem pensar que el primer propòsit és purament lucratiu, el fet, es que es presenta amb diferents colors o sons que inciten a que els nens els usin, però com futura docent i professional crec que he de buscar l’equilibri. Per això, m’agradaria deixar el link d’una de les meues primeres entrades a on vaig escriure els compromisos com a docent.

I per finalitzar, us deix un vídeo a o on explica pàgines de software educatiu, les parts més importants i els manuals d’utilització, esper que us agradi.

Fins la pròxima entrada!