Els primers projectes
nacionals no representaven la importància de les TIC (LOGSE), en aquell temps
no hi havia impacte. Però, en la LOE sí
que es varen desenvolupar, malgrat aquest impuls, la LONCE torna a tenir una visió
de suport però no de creació, és a dir, no s’usen les tecnologies per aprendre.
En moltes ocasions he
tingut por amb l’univers de les TIC i la meva filla, per això, entenc que les famílies tinguin aquesta sensació.
Les famílies hem de passar per una formació, és a dir, com a pares tenim por
perquè desconeixem que es pot fer amb les TIC.
Socialment, les notícies
que tenen més divulgació sobre l’ús de les tegnologies no solen ser molt
positives, donat que el més negatiu ven molt més. Podríem dir, que aquesta por
de les famílies sobre la utilització de
les TIC per els més petits de la llar és desenvolupada per una bretxa
generacional.
Aquí teniu un esquema
que vàrem realitzar a clase.
Per fer experiències
hem d’ajudar a formar a les famílies, podem fer activitats amb les TIC i
invitar-les a participar, per exemple podem fer un blog a on les famílies puguin
participar.
També, podem dir als
nens que facin fotos, o un mapa del recorregut de les seves vacances perquè després
ens expliquin les seves experiències mitjançant un vídeo o imatges. Per exemple,
en S’olivera a l’aula de la meva
filla han fet Powers amb la informació que han cercat, després se’ls han intercanviat
per estudiar i també els han utilitzat per fer una exposició multimèdia dels temes
tractats.
Saez, parla sobre les
fases de la informació, del coneixement i de l’ús, en aquest sentit puc dir, que
em trobo el la fase de l’ús com a mare, donat que amb l’experiència d’aquests
anys puc dir que he après a utilitzar infinitat d’eines. Però, com a futura
docent això em servirà per fer activitats i suplir aquests dèficits.
Com a
futura mestre, he d’obrir la ment i les portes a les famílies i m’hauré de qüestionar
si les TICS les fem servir com a metodologia per aprendre o per l’ús?
És molt necessari
introduir les eines, hem vist eines, però també tenim a les famílies i tot això
ho hem d’observar com un gran conjunt. Les bretxes generacionals són un
impediment en aquesta inclusió, donat que els nens són natius digitals, però
l’ús racional de les tic ens donen moltes avantatges, per exemple, el correu
electrònic, ens permet comunicar-nos amb persones de països molt allunyats i a
més a més, a una velocitat molt ràpida.
Què poc fer per unificar a les famílies
i a les tics?
Per a mi, uns dels
principals inicis seria el de crear ponts.
En aquests ponts, necessitaríem donar el primer pas, és a dir, fer una
invitació a les famílies, crear un vincle de confiança i de seguretat. Després,
passaríem a fer que les famílies siguin les nostres aliades, hem de reflectir
que el docent vol aconseguir els mateixos objectius que les famílies. I per
últim, hem de crear un pla d’actuació TIC. Aquí m’agradaria posar el link d’una entrada de segon a un reflexionava
sobre les famílies.
Ens aquestos anys de
carrera he après que la família i
l'escola han de compartir un objectiu comú i aquesta formació integral i
harmònica del nen al llarg dels diferents períodes del desenvolupament humà i
del procés educatiu ha de realitzar-se mitjançant les tecnologies. Aquests tres
sistemes, necessiten estar connectats i entrellaçats per garantir l'estabilitat
i l'equilibri per a una formació adequada.
En aquest pla
d’actuació TIC, hem de conèixer a les famílies (per desenvolupar-lo podríem
utilitzar qüestionaris), també hauríem de crear un canal d’informació per a les
famílies, donar suport de formació i obrir les portes del centre perquè les famílies
pugin participar activament als centres.
Aquí us deixo un vídeo molt divertit,
espero que us agradi.

No hay comentarios:
Publicar un comentario