FAMÍLIES I TEGNOLOGIES

Els primers projectes nacionals no representaven la importància de les TIC (LOGSE), en aquell temps no hi havia impacte. Però, en  la LOE sí que es varen desenvolupar, malgrat aquest impuls, la LONCE torna a tenir una visió de suport però no de creació, és a dir, no s’usen les tecnologies per aprendre.

 

En moltes ocasions he tingut por amb l’univers de les TIC i la meva filla, per això, entenc  que les famílies tinguin aquesta sensació. Les famílies hem de passar per una formació, és a dir, com a pares tenim por perquè desconeixem que es pot fer amb les TIC.

 

Socialment, les notícies que tenen més divulgació sobre l’ús de les tegnologies no solen ser molt positives, donat que el més negatiu ven molt més. Podríem dir, que aquesta por de les famílies sobre la utilització de  les TIC per els més petits de la llar és desenvolupada per una bretxa generacional.

Aquí teniu un esquema que vàrem realitzar a clase.

 

 

 

Per fer experiències hem d’ajudar a formar a les famílies, podem fer activitats amb les TIC i invitar-les a participar, per exemple podem fer un blog a on les famílies puguin participar.

També, podem dir als nens que facin fotos, o un mapa del recorregut de les seves vacances perquè després ens expliquin les seves experiències mitjançant un vídeo o imatges. Per exemple, en S’olivera a l’aula de la meva filla han fet Powers amb la informació que han cercat, després se’ls han intercanviat per estudiar i també els han utilitzat per fer una exposició multimèdia dels temes tractats.

Saez, parla sobre les fases de la informació, del coneixement i de l’ús, en aquest sentit puc dir, que em trobo el la fase de l’ús com a mare, donat que amb l’experiència d’aquests anys puc dir que he après a utilitzar infinitat d’eines. Però, com a futura docent això em servirà per fer activitats i suplir aquests dèficits.

 

Com a futura mestre, he d’obrir la ment i les portes a les famílies i m’hauré de qüestionar si les TICS les fem servir com a metodologia per aprendre o per l’ús?

És molt necessari introduir les eines, hem vist eines, però també tenim a les famílies i tot això ho hem d’observar com un gran conjunt. Les bretxes generacionals són un impediment en aquesta inclusió, donat que els nens són natius digitals, però l’ús racional de les tic ens donen moltes avantatges, per exemple, el correu electrònic, ens permet comunicar-nos amb persones de països molt allunyats i a més a més, a una velocitat molt ràpida.

Què poc fer per unificar a les famílies i a les tics?

Per a mi, uns dels principals inicis seria el de crear  ponts. En aquests ponts, necessitaríem donar el primer pas, és a dir, fer una invitació a les famílies, crear un vincle de confiança i de seguretat. Després, passaríem a fer que les famílies siguin les nostres aliades, hem de reflectir que el docent vol aconseguir els mateixos objectius que les famílies. I per últim, hem de crear un pla d’actuació TIC. Aquí m’agradaria posar el link d’una entrada de segon a un reflexionava sobre les famílies.

Ens aquestos anys de carrera he après que la  família i l'escola han de compartir un objectiu comú i aquesta formació integral i harmònica del nen al llarg dels diferents períodes del desenvolupament humà i del procés educatiu ha de realitzar-se mitjançant les tecnologies. Aquests tres sistemes, necessiten estar connectats i entrellaçats per garantir l'estabilitat i l'equilibri per a una formació adequada.

En aquest pla d’actuació TIC, hem de conèixer a les famílies (per desenvolupar-lo podríem utilitzar qüestionaris), també hauríem de crear un canal d’informació per a les famílies, donar suport de formació i obrir les portes del centre perquè les famílies pugin participar activament als centres.

Aquí us deixo un vídeo molt divertit, espero que us agradi.  
  

FASES I INOVA-TIC

Bon dia tothom,

En aquesta entrada parlaré dels beneficis que ens aporten la utilització de les tic dins de les aules, un exemple de metodologia i les diferents cinc fases en les quals com a mestres ens podem trobar quan utilitzem les TIC.

La situació de les TIC més comuns, en les aules és que s’incorporin com a eines puntuals, aïllades i inconnexes, per exemple, jo he pogut observar que en l’escola de la meva filla es posa un racó d’ordinador, però, és aquesta una bona o una mala pràctica? Reflexionat m’he adonat que les tecnologies en aquest cas s’utilitzen de forma aïllada i inconnexa.

 

 Aquesta visió és la que ens podem trobar a les aules, podríem dir, que és el punt de partida per anar caminant als objectius principals, que per a mi ara són  el de l’ús de les TIC per a crear i per a compartir.

A més a més, he de dir que en les escoles hi ha diferents ferramentes que podem utilitzar, com per exemple, les càmeres, pissarres digitals, ordinadors i crec que les podem emprar per documentar el procés,  i així els nens podran reflexionar sobre què han après, com ho han fet i el més els ha agradat.  En aquesta línia, m’agradaria mencionar a l’escola de  CanCantó, donat que crec que és una de les més pioneres de l’illa d’Eivissa.

També, vàrem comentar la conferència que en Jordi Adell va fer a Eivissa, ell va parlar que com a docents podem anar més enllà, quedar-nos igual o abalançar-se amb les TICS. Així mateix vàrem llegir una lectura a on ell ens presenta “La caza del tesoro”.

 

 Aquesta ferramenta és molt útil i el més bàsic es fer les preguntes correctes amb una final i general, com a conclusió del tema. És una estratègia que pot ser utilitzada per anar un pas endavant i és molt adient per a l’educació infantil donat que a un nen de tres anys no li podem demanar que cerqui informació tot solet.

Si volem construir amb les tecnologies, podem fer que els propis nens construeixin els Powers Points, o també, podem fer rutes d’interès cultural a on els petits hagin de fer ses seues imatges  i descriure el procés.   

 Tota aquesta ideologia d’avanç amb les tecnologies educatives, surt de la teoria d’Acot, en elles el professorat passa per cinc fases, aquestes són molt complexes donat que pot ser que el mestre no avanci i faci el mateix. En aquest esquema podeu veure reflectides les diferents fases.

En el primer pas, aprenem a utilitzar les eines, podem fer el mateix treball que fèiem amb el paper però amb els TIC, per exemple una fitxa amb l’orinador. En el segon graó, faríem exàmens amb l’ordinador a on el mestre rebria les notes dels alumnes i s’estalviaria temps que podria aprofitar. Després, podríem  fer gravacions musicals dels alumnes i així ells mateixos es podrien escoltar i avaluar. I per últim, crear ferramentes o formes d’utilitzar-les que mai havia fet ningú.

Però, he de dir que crec que el més important, és fer coses que mai havia fet jo mateixa, és a dir, per a mi el més important és superar-me a mi, no superar als demes i en aquesta part he de dir que soc conscient que he d’aprendre molt i millorar però també, si dono una ullada a quan vaig començar la universitat m’he adono que el meu recorregut a set molt fructífer, de tot que avui en dia se utilitzar i del profit que puc treure de totes les eines. Aquí us posaré una de les meves primeres entrades en les que la lletra quasi no es pot llegir.

Per altra banda, he de dir que els mestres es formen per guiar als seus alumnes, però, què passa amb els professors? Ells normalment han estudiat una carrera, fent per una part el contingut i després estudien el CAP que és més pedagògic per poder donar classes. És a dir, són dos grups inconnexos, sense cap tipus de linealitat.

 

http://www.tpack.org/

 

Aquests dos anys són suficients? Des del meu punt de vista, he de dir que no. Ara mateix, ja es donen cursos més evolucionats, i més a més, s’han incorporats cursos tics i podem trobar dos grups junts, però hem d’aconseguir que  la pedagogia, el contingut i les tics, estiguin juntes, totes tres en un mateix camí.

Per finalitzar, us deixo aquest vídeo dels alumnes de Can Cantó, Quina il·lusió que transmeten al treballar amb les tics!