En
aquesta entrada, m’agradaria explicar
les diferents transicions que s’han produït en
els programes institucionals a finals del S.XX, en les dècades dels
70/80 es varen fer les primeres formacions, els primers projectes de
caràcter estatal i les primeres gestions
administratives. Després, en la dècada del 90, per la crisi el finançament es
va estancar aquest desenvolupament i vàrem poder observar un retrocés, a més a
més, a dins de la LOGSE no es contemplava la inclusió de les tecnologies .
Això, va produir una revolució pedagògica que criticava aquest enfonsament. En
aquest esquema podeu veure e retrocés que varen tenir les tecnologies a
Espanya:
Quan
era petita, en el 1992 la meva mare ens va portar en la EXPO’92 de Sevilla i
me’n recordo que el més em va agradar varen ser uns ordinadors
amb els quals podies fer fotografies, les podies modificar i buscar
informació sobre les actuacions o els diferents pavellons. Tot aquell món en va
deixar perplexa, donat que tenia un ordinador a casa però no em produïa molta
motivació, no podia cercar informació tant sols el feia servir per escriure
textos.
Però,
gràcies a la “tercera revolució” del
segle XXI, es varen millorar els sectors empresarials i industrials. Espanya va
ser uns dels últims països en aquest procés i és difícil de comprendre, com
podem ser el més car de tota Europa en els pagaments mensuals que fan possible
connectar-se a la xarxa. Els partits
polítics no s’ha donen que aquesta eina obri les portes? Que amb elles pots
crear i construir? No crec que no ho vegin, però segur que no estan disposats
a donar pressupost, ni a reflexionar
sobre els models educatius que beneficien al alumnat del present. Al contrari, en
aquest esquema realitzat a classe podem veure els impulsos d’Europa, l’ampliació
en la formació docent i el E-Learnning.
En
conseqüència, d’aquestes polítiques d’inclusió i amb la llei de 1x1, a les
aules ja podem gaudir de mini ordinadors. Però, com podeu veure en l’esquema, tota aquesta situació torna a caure i ara no
hi ha cap proposta que veli per la inclusió de les tecnologies dins l’aula.
A
més a més, dins l’aula ens trobarem amb nens que han nascut amb les tecnologies
i per això crec que com a futura docent he de repensar l’educació, donat que la
formació docent ja no pot ser solament tecnològica ara també ha de ser metodològica.
Com a mare i alumne crec que les notes dels exàmens no reflecteixen quins nens
saber fer , si no quins són els que guarden per més temps la informació.
Aquí deix el link d’una entrada meva que parla sobre una situació a l’escola de la meua filla... Ens varen citar a tots el pares per a una reunió, una vegada a l’aula ens varen fer seure a les cadires, dalt de la taula teníem un full amb preguntes i un llapis. El mestre ens va explicar que teníem 20 minuts per emplenar el full i que no es podien fer preguntes...
Aquí deix el link d’una entrada meva que parla sobre una situació a l’escola de la meua filla... Ens varen citar a tots el pares per a una reunió, una vegada a l’aula ens varen fer seure a les cadires, dalt de la taula teníem un full amb preguntes i un llapis. El mestre ens va explicar que teníem 20 minuts per emplenar el full i que no es podien fer preguntes...
Avui
en dia les TICS s’han de desenvolupar com a eina didàctica, és a dir, els nens
han de crear i aprendre. Però, també les
podem utilitzar per a desenvolupar la comunicació, per organitzar els centres.
En l’esquema podeu veure les parts del pla TIC.
Per
altra banda dir, que crec que les TICS són molt importants, però, sempre les
hem d’utilitzar després de fer reflexions, donat que no podem posar a fer Blogs
a nens de 3 anys però podem trobar les eines perquè els nens de 5 anys comencin
a fer els seus Blogs.
En
conclusió, he aprés que per a treballar amb les TICS, hem de tractar-les com a qualsevol
projecte, hem de preguntar-nos què, com, quan, perquè, a on i amb qui ho volen
treballar?
Aquí
deix un vídeo d’en Jordi Adell en el que diu “El mercado de las TIC en educacion está comenzando a ofrecer productos
y servicios, y una manera de entender su integración y uso, acorde con las
prácticas de la mayor parte del profesorado. Eso significa que estamos
asistiendo a propuestas muy poco innovadoras desde el punto de vista didáctico...”




No hay comentarios:
Publicar un comentario